"LA PAZ ERES TÚ"

"LA PAZ ERES TÚ"
la paz está en ti,tu eres la PAZ

Recibe un beso de luz infinita

Medita visualizando el agua. Para silenciar el blog , desactiva abajo el playlist

CLICKEA SOBRE LA GALLETA Y DESCUBRE SU MENSAJE .PRUEBA TU SUERTE

LOS DERECHOS DE LOS NIÑOS

LOS DERECHOS DE LOS NIÑOS
preservemos os dereitos dos nenos e das nenas como a herdanza do futuro

MENSAJES DE PAZ INSTANTÁNEOS..EXPRÉSATE, ¡¡DÉJANOS TU MENSAJE O SI DESEAS CONTACTAR CON ALGUIEN¡¡

miércoles, 23 de septiembre de 2009

Angeles Plateados(Catalá-Castellano)




Safe Creative: 0908184246750
Imagen Cedida por DamasArt



ANGELES PLATEADOS

Vau enganyar a l'alba… quan oculto l'última estrella
Vau mentir a la terra… quan esperava la humitat promesa
Et vau burlar del pagès… quan va confiar en el regadiu promès
Us vau burlar d'igual forma, de maizales i trigales,
Esperançats per les pluges primaverales
Vau prometre un blau despertar
I vau mentir…
Ni tan sols vau avisar aquell nen.
Que amb els seus braços oberts al vent
Creia en tu, veient com el teu des del cel
Batíeu les vostres metal·litzades i letals
I en plata es convertia el dia.
Li vau enganyar i vau atreure a l'home amb les teves xiulades
Una vegada i una altra fins a tenir-los sota la teva alerón
Van creure que els Àngels avui vindrien a beneir-los…
Pobres parias innocents creure en les teves mentides
Mira'l, mira'l bé, com bat aquest nen els seus braços
Imitant tu vol, àngel plateado
No era un, ni deu, milers tapiaron el cel
Mentre silbantes ous metàl·lics queia per onsevulla
Que fèieu esclatar contra el sòl… àdhuc per llaurar
I no vau tenir pietat d'aquell ancià,
Tampoc d'aquella mare que us implorava
I menys àdhuc d'aquell nen, que imito el teu vol rasadora i precís
Preses fàcils aquelles simples criatures, innocents i crèdules...
Esclats de llum i tro esquinço la terra
I el nen àdhuc va creure que els plateados Àngels
Per alguna raó havien cremat la terra.
Solament un crit tron esquinço el atronador silenci
Ángeles, ¿perquè amb les vostres ales plateadas?
¿I en vol rasant ens heu castigat?
Després de la humareda, el silenci volvio a la terra
Cremada, violada, grotescs cossos retorçats
Sembraven els camps, abans d'haver estat llaurats
Per les rudes mans d'aquell pagès...
Pare i Fill, van dormir entre ous d'acer
Regal del cel… aquells que van ser Àngels plateados.
I en vol rasant van cremar les seves terres.



(Imagen de Fotografo Desconocido)


ANGELES PLATEADOS

Engañasteis al alba… cuando ocultó la última estrella.
Mentisteis a la tierra… cuando esperaba la humedad prometida.
Os burlasteis del labrador… cuando confió en el regadío prometido,
os burlasteis de igual forma de maizales y trigales,
esperanzados por las lluvias primaverales.
Prometisteis un azul despertar
y mentisteis…
Ni siquiera avisasteis a aquel niño
que con sus brazos abiertos al viento
creía en vosotros, viendo como desde el cielo
batíais vuestras alas metalizadas y letales,
y en plata se convertía el día.
Engañasteis y atrajisteis al hombre con vuestros silbidos
una y otra vez hasta tenerlo bajo vuestro alerón.
Creyeron que los Ángeles hoy vendrían a bendecirlos…
¡Pobres parias inocentes por creer en vuestras mentiras!
Miradlo, miradlo bien, cómo bate ese niño sus brazos
imitando vuestro vuelo, ángeles plateados.
No era uno, ni diez, miles tapiaron el cielo
mientras silbantes huevos metálicos caían por doquier
que hacíais estallar contra el suelo… aun por arar.
Y no tuvisteis piedad de aquel anciano,
tampoco de aquella madre que os imploraba
y menos aun de aquel niño, que imitó vuestro vuelo rasero y certero.
Presas fáciles aquellas simples criaturas, inocentes y crédulas…
Estallidos de luz y trueno rasgaron la tierra
y el niño aun creyó que los plateados ángeles
por alguna razón habían quemado la tierra.
Solo un grito tronó, rasgó el atronador silencio.
Ángeles, ¿por qué con vuestras alas plateadas
y en vuelo rasante nos habéis castigado?
Tras la humareda, el silencio volvió a la tierra
Quemada, violada, grotescos cuerpos retorcidos
sembraban los campos, antes de haber sido labrados
por las rudas manos de aquel labrador…
Padre e Hijo, durmieron entre huevos de acero,
regalo del cielo… aquellos que fueron Ángeles plateados
y en vuelo rasante quemaron sus tierras.

 Julio W. Tonetti




No hay comentarios: